Una visió global del protocol de Bitcoin per a principiants
English 🇬🇧 Espanol 🇪🇸 Française 🇫🇷 Italiano 🇮🇹 Português 🇧🇷 Romanian 🇷🇴 Swedish 🇸🇪 German 🇩🇪 Armenian 🇦🇲 Chinese 🇨🇳 Taiwan 🇹🇼 Croatian 🇭🇷 Bosnian 🇧🇦 Slovenian 🇸🇮 Turkish 🇹🇷 Russian 🇷🇺 Arabic 🇸🇦 Norwegian 🇳🇴 Indonesian 🇮🇩 Greek 🇬🇷 Dutch 🇳🇱
Aquest article és una còpia de la font original a Bitcoin Reserve Journal
Introducció a la sèrie
Quan vaig trobar-me per primera vegada amb Bitcoin, per a mi només era un número a la pantalla amb el qual podia comerciar. Comprar baix, vendre alt, fer diners. Però és molt més que això. Estava tractant amb un regal miraculós per a la humanitat, amb aparent despreci. Es mereix molt més respecte que això.
Durant el mercat baixista (Bear market) de 2018, quan l’alegria dels guanys va desaparèixer, i després del dolor de veure com els guanys en si mateixos havien desaparegut, vaig decidir aguantar, suportar, “HODL” (Hold On for Dear Life) com diu el mem. Sabia que havia de ser pacient. Disposava de temps a les meves mans. Així que vaig decidir aprendre més sobre el que era Bitcoin. Afortunadament ho vaig fer! Vaig quedar perplex. D’ençà aleshores he estat aprenent cada vegada més i, a mesura que aprenia, tot va anar guanyant sentit, i la meva convicció va augmentar. Així que vaig fer la meva inversió.
Em vaig preguntar a mi mateix, “M’estic llançant a cegues sense qüestionar-m’ho?”. Una feina ben feta requeria que jo cerqués insistentment les debilitats de Bitcoin. Després de 18 mesos de recerca gairebé diària, no he trobat un motiu suficientment sòlid com per no acumular de forma agressiva.
En aquesta sèrie, primer explicaré què és Bitcoin i com funciona. En instàncies subsegüents parlaré dels aspectes negatius i els riscos que jo, i també d’altres, hem plantejat. I presentaré les respostes que he trobat per a tots ells, a més d’idees en general.
Entendre Bitcoin és difícil al principi, i després ja no
No és fàcil entendre Bitcoin al principi. Penso que és millor explicar-li a un nouvingut QUÈ és Bitcoin, i no COM. El que pot fer, els problemes que pot resoldre, i el per què és important. No hauriem d’aprofundir massa aviat en COM funciona. No hi ha cap necessitat de fer això. No ajuda a la comprensió i apreciació de per què Bitcoin és un increïble regal per a la humanitat.
Bitcoin no és senzill d’explicar. No hi ha un paràgraf que pugui resumir totes les seves propietats crucials. Qualsevol explicació superficial és desencertada d’alguna forma.
Això és parcialment degut a que mai abans ha existit res com Bitcoin, i per això no hi ha res amb què la gent ho pugui comparar. Les comparacions es fan automàticament per ajudar a entendre conceptes, però són imprecises i porten a conclusions errònies. Això desafia moltes idees preestablertes sobre el diner (que són errònies) i es donen per suposades. Això desafia visions del món, i això incomoda les persones.
Un altre motiu pel qual és difícil d’explicar és perquè té moltes parts diferents i complicades, cadascuna amb funcions diferents – i només entenent cadascuna d’aquestes parts és que es pot entendre en la seva totalitat. Aquestes parts complicades poden ser enteses amb més facilitat si es té una comprensió bàsica en camps diversos, com ara ciències de la computació, criptografia, economia de l’escola austríaca, història del diner, xarxes socials, teoria de jocs, psicologia humana i evolució/selecció natural.
Un nombre escàs
Bitcoin és només un nombre digital. Però un nombre escàs. Com és possible? Un nombre escàs no té sentit al principi. Hi ha 21 milions d'”ells”. Cadascun pot ser dividit en petites porcions, fins a 8 xifres decimals. Pots tenir una quantitat tan petita com 0.00000001 bitcoin. En realitat no són “monedes” com a tals, són només nombres especials.
Les petites parts poden ser enviades d’una banda a una altra, però aquestes peces no poden existir a dos llocs alhora. No poden ser copiades. Això és molt especial.
Si jo tinc 0.5 bitcoin i l’envio a algú més, ja no tinc aquesta fracció de bitcoin. És diferent d’un e-mail el qual, si l’envio, puc mantenir-ne una còpia. Potser pot ajudar (ara com ara) a entendre la quantitat de bitcoin com un e-mail identificable de forma única que conté un nombre, que només pot existir a un lloc a la vegada.
Cap article digital ha tingut mai aquesta propietat abans. També s’ha de tenir present que, sense aquesta propietat, la idea d’un diner digital sense un coordinador central no podria ésser possible.
La Blockchain
Incrementem una miqueta la complexitat. Bitcoin no és només el nombre, sinó també el “llibre” digital, o llibre major, on es registra. Els nombres (les unitats) són en minúscula ‘b’, i el llibre és en majúscula ‘B’. El llibre major també registra amb quina adreça el bitcoin es troba associat. De moment, pensa en aquestes adreces com nombre de compte bancari que “contenen” bitcoin.
La Bitcoin Blockchain, o el “llibre”, o el “llibre major”, conté cadascun dels saldos de les adreces (comptes), i cada moviment de bitcoin (transaccions) des del començament de la creació de Bitcoin. Atura’t un instant i interioritza – Cadascuna de les transaccions realitzades per cada compte, des de sempre. Un sistema monetari completament transparent. No un compte bancari transparent, sinó un sistema monetari transparent.
Nota: les adreces no tenen identificacions personals associades al llibre major, però la propietat d’aquestes pot ser inferida a partir de la vigilància. Degut a això, la privacitat no és predeterminada, però pot ser assolida amb bones pràctiques. Si Bitcoin fos completament privat, llavors podria no ser possible auditar la integritat del sistema monetari en conjunt.
Cada 10 minuts de mitjana, una nova “pàgina” de transaccions s’afegeix al llibre major; anomenada “bloc”. Pensa en un llibre major físic, on les transaccions són limitades a ser registrades a una pàgina cada 10 minuts. Existeix un límit en la freqüència amb què s’afegirà una pàgina per afegir noves transaccions, i el llibre segueix creixent contínuament.
Degut a que les dades són afegides en blocs, i cada bloc és connectat amb l’anterior (això s’explica més endavant), el llibre major s’anomena “Blockchain” – una cadena de blocs en creixement constant.
El sentit de la Blockchain no és només posar nova informació en l’ordre cronològic correcte – sinó connectar els blocs digitalment, així, qualsevol canvi que es faci en blocs previs invalida blocs futurs. Això fa que la història del sistema monetari sigui evident a la manipulació. Analitzat més endavant, la mineria fa que el sistema sigui a prova de manipulacions.
Creant Bitcoins
Bitcoin va començar el 3 de gener de 2009, per una persona o grup de persones sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto. Ningú sap qui és “ell” i “ell” va desaparèixer poc després de crear Bitcoin.
A la primera pàgina del llibre major, quan Bitcoin va començar, només es van crear 50 bitcoins. Què vol dir això? Vol dir que la primera entrada del primer bloc conté una transacció de 50 bitcoins – De la mateixa forma que podria obrir un llibre nou i escriure “tinc 50 dòlars”.
No et preocupis ara gaire pel fet que aparentment són creades del no-res – aquesta natural objecció inicial es resoldrà més endavant a la sèrie.
Per cada nova pàgina afegida al “llibre” de Bitcoin, es van afegir 50 “monedes” més. A cada “pàgina”, addicionalment de la nova creació de monedes, es registra qualsevol moviment de bitcoin d’una persona a una altra – anomenades “transaccions”.
Cada 210.000 pàgines, o “blocs”, la taxa de creació de bitcoin es retalla a la meitat, de tal forma que en el bloc 210.001 es van crear 25 blocs en comptes de 50. Més endavant, al bloc 420.001 es van crear 12,5 bitcoins en comptes de 25. Després al bloc 630.001, el 12 de maig de 2020, es van crear 6,25 en comptes de 12,5. Aquests esdeveniments s’anomenen “Halvings” (divisions a la meitat) de Bitcoin (o “Halvenings” – existeix un debat en curs sobre aquesta terminologia).
Aproximadament l’any 2140, a mesura que cada vegada es creïn menys bitcoins per bloc, arribarà el dia en que la unitat més petita possible (0.00000001 bitcoin, també anomenat 1 Satoshi) serà creat per bloc, i no es podran dividir a la meitat. Això resultarà en un límit de 21.000.000 de bitcoins creades, i mai se’n podran crear de noves. Actualment existeixen uns 18,5 milions de bitcoins.
Nodes: La Blockchain es copia, però els Bitcoin no
És important ressaltar que, tot i que les unitats de bitcoin no es poden copiar dins del llibre major, el llibre major en sí, Bitcoin amb “B” majúscula, pot ser copiat, i, de fet, és copiat, constantment, i això és crucial per tal que sigui resistent a atacs o apagades.
Les copies del llibre major es troben a milers d’ordinadors arreu del món, i tots aquests estan connectats a una xarxa i sincronitzats l’un amb l’altre. Aquests ordinadors s’anomenen “nodes”.
Qualsevol pot participar en aquesta xarxa de “nodes”, només és qüestió de descarregar el software, anomenat Bitcoin Core, des de bitcoin.org, i connectar-lo mitjançant Internet amb altres ordinadors que també executin Bitcoin Core (la comunicació es dona de forma automàtica).
El nou programa descarregat després es comunica amb altres ordinadors que executen el mateix software, per realitzar la còpia de la Blockchain de Bitcoin. Aquest manté aquestes connexions per poder participar com a part de la xarxa.
Tan bon punt un nou node està sincronitzat amb els altres, espera (com tots els altres nodes) a que un nou bloc sigui creat (pels miners). Això es propaga per tota la xarxa i tots els ordinadors s’actualitzen. Un node es pot apagar o desconnectar per qualsevol motiu, i després tornar a unir-se en qualsevol moment. Només ha de posar-se al dia afegint els nous blocs que ha perdut.
El passat de la Blockchain no és pot modificar, és un record permanent de totes les transaccions, i és distribuït per tot el món. No es pot eradicar. Per apagar Bitcoin, s’haurien de trobar tots els nodes i destruir-los. Donat que aquest escenari és virtualment impossible, Bitcoin és virtualment impossible d’aturar.
Breu resum
Per resumir breument fins ara, la Blockchain de Bitcoin conté una cadena de blocs connectats entre ells, cadascun amb nous bitcoins creats (del “no-res”), i qualsevol moviment de propietat de bitcoin (transaccions). S’afegeixen nous blocs cada 10 minuts de mitjana, i milers d’ordinadors tenen còpies idèntiques contínuament actualitzades de tota la cadena de blocs.
Emmagatzematge de Bitcoin: Claus Privades
És interessant saber que mai es pot “posseir” bitcoin, segons l’enteniment general de la paraula “posseir”. Les quantitats de bitcoin són només nombres a moltes còpies idèntiques de la Blockchain (que qualsevol pot veure), associada a una cadena (lletres i nombres) anomenada “adreça” de Bitcoin.
El que tens és la clau. Una clau és com una “contrasenya” secreta – en realitat és un nombre binari extremadament llarg (zeros i uns), generat aleatòriament, al qual només tu hi tens accés. Pots saber el nombre, però no pots posseir-lo. Llavors, saps la clau, però no la posseeixes. De tota manera és senzill i acceptat generalment dir “posseir”.
Donat que el nombre és llarg, i aleatori, mai hi haurà dues persones que generin la mateixa clau.
Un exemple de clau privada de Bitcoin (poden ser el doble de llargues):
Aquest número és difícil d’escriure per a un humà. Per això es va desenvolupar un sistema, un protocol, en el qual es poden emprar diferents paraules per representar aquest nombre. A sota hi ha el conjunt de paraules que equivalen al nombre anterior:
La clau privada s’utilitza per crear un conjunt únic (únic per aquella clau) d’aparentment infinites adreces bitcoin emprant una fórmula matemàtica predefinida. Pots veure a sota les primeres adreces de la clau anterior:
Si a la Blockchain de Bitcoin hi ha una adreça que té associats bitcoins, i si tu ets el “propietari” de la clau que va crear aquella adreça Bitcoin, tens el poder de moure bitcoin d’aquella adreça i enviar-lo a qualsevol altra adreça bitcoin que vulguis.
Si ho mous a una adreça associada amb la clau privada d’una altra persona, llavors aquella persona podrà controlar cap on anirà aquell bitcoin després. Efectivament, li has pagat. El saldo de la teva adreça Bitcoin haurà minvat, i el saldo de l’altra adreça haurà augmentat per l’import del pagament.
Una altra forma d’entendre això és pensar que la Blockchain de Bitcoin és una paret pública per escriure on tothom hi pot veure. Tu tens el permís de fer modificacions a la paret sempre i quan puguis provar que ets qui té la clau.
Aquesta prova prové de l’ús de la clau privada per signar transaccions. Això es basa en la criptografia – no és necessari tenir un coneixement més profund sobre el tema per poder utilitzar Bitcoin. Això succeeix en segon pla, i el teu moneder s’encarrega d’això. Parlem dels moneders…
Emmagatzematge de Bitcoin: Moneders
Un moneder (wallet) és un programa que emmagatzema la teva clau digital privada. El moneder no és part de la Blockchain de Bitcoin, es comunica amb aquesta. És un programa de propietat privada.
El moneder en realitat no té cap bitcoin en ell per se. Li pregunta a la xarxa de Bitcoin, “quant bitcoin hi ha a les meves adreces?”.
Recorda que és la clau privada la que matemàticament crea adreces il·limitades, i controla la “despesabilitat” dels bitcoins associats amb aquestes adreces. Totes les direccions són úniques per a la clau. Donat que el moneder coneix la clau privada, pot esbrinar les adreces. Pots tenir diferents còpies d’un moneder en diferents dispositius, cadascun d’ells amb la mateixa clau privada i, per tant, cadascun d’ells mostrarà les mateixes adreces Bitcoin.
Un moneder Bitcoin:
Si es perd una clau, ningú pot gastar els bitcoins que controlaven aquesta clau. Els bitcoin existiran a la Blockchain però no es podrà gastar (transferir d’una adreça a una altra) i seran efectivament “perduts” o “sense poder-se gastar”.
La paraula “moneder” pot confondre els nouvinguts perquè s’utilitza de dues formes: El primer ús descriu el programa que conté les teves claus. El segon ús descriu totes les adreces creades per una clau privada.
Programa (anomenat moneder) -> conté clau privada -> conjunt d’adreces (anomenat moneder)
Un programa moneder de Bitcoin pot emmagatzemar qualsevol clau privada, i més d’una.
Un exemple d’un moneder acabat de crear:
Transaccions
Una transacció de Bitcoin pot ser pensada com un petit paquet de dades que indica la quantitat de Bitcoin que es mourà, una adreça d’origen, una de destí, i una signatura. Com una mena de xec bancari (import, remitent, destinatari, signatura).
La transacció és produïda pel programa de moneder del remitent, és signada per la clau privada continguda al moneder, i després el moneder enviar les dades de la transacció a un node Bitcoin. Seria com una persona que escriu un xec, però no li entrega al destinatari, sinó que el diposita directament al compte del banc del destinatari.
Aquest node verifica que la transacció és vàlida (és a dir, que no infringeix les normes de Bitcoin), el que inclou revisar que la signatura realitzada per la clau privada és genuïna. Similar a un banc verificant que la persona que va escriure el xec té fons al compte d’origen, i que la signatura del xec és real.
El node accepta la transacció si aquesta és vàlida, i només llavors la fa arribar als altres nodes. Tingues present que una clau privada és emprada per signar una transacció, i que és la signatura, no la clau privada, la que passa per tots els nodes i la Blockchain pública.
Cada node que accepta la transacció la afegeix a una llista d’espera anomenada “mempool”. Cada node conserva la seva pròpia còpia de la llista d’espera.
Les transaccions es queden a la mempool, esperant que els miners de Bitcoin les agafin i les afegeixin al proper bloc de Bitcoin (Parlarem després de la mineria). Un miner finalitza el bloc i l’envia a un node, i, després de verificar que és vàlid, el node el passa pels altres nodes els quals al seu torn verifiquen també que sigui vàlid. El bloc i les noves transaccions contingudes al mateix passen llavors a formar part de la Blockchain.
Si un moneder té una adreça que està esperant un pagament, verifica que la transacció rellevant s’hagi afegit a la Blockchain. Les noves dades a la Blockchain s’utilitzen per actualitzar el saldo reflectit al moneder.
Un exemple ajudarà a il·lustrar això. Imagina que Alice li està pagant a Bob 1,0 bitcoin. Ignoraré les tarifes de transacció per simplicitat. A la banda esquerra de la imatge a continuació, el moneder d’Alice té una adreça (la tercera) amb 1,0 bitcoin en aquesta. Ella fa el pagament de exactament aquest valor a la tercera adreça de Bitcoin de Bob que té 5,15 bitcoin associats. Bob li diu a Alice quina és la seva tercera adreça (és a dir, ha proporcionat una factura), i el moneder d’Alice ha realitzat una transacció que descriu les adreces d’origen i destí, i l’import a transferir.
Llavors ella afegeix la signatura digital per aquesta transacció i la publica a la xarxa de Bitcoin (envia la transacció a la mempool d’un node, un miner la inclou a un bloc, el bloc es torna a enviar a un node, el nou bloc es distribueix a tots els nodes). Ambdós moneders s’actualitzen basant-se en les dades de la Blockchain (preguntant a un node a través d’Internet).
A la banda dreta de la imatge es troba l’estat dels dos moneders un cop finalitzada la transacció. La tercera adreça al moneder d’Alice té 0 bitcoin. L’adreça de recepció de Bob té ara 6,15 en comptes de 5,15 bitcoin. Bob ha rebut el seu pagament.
Mineria
No es necessita entendre en profunditat com funciona el procés de minat per entendre com funciona Bitcoin. No hauries ni tan sols de plantejar-te minar bitcoin individualment. No és rentable. La mineria només és rentable en negocis a gran escala amb subministraments d’energia extremadament barats (per sota del preu de venda). A continuació tens una imatge d’una petita “granja” de mineria.
Només es necessita una comprensió bàsica sobre la mineria per entendre com funciona Bitcoin – En el mateix sentit que un acumulador d’or no necessita saber com és el procés de la mineria d’or.
El procés de minat es realitza bloc a bloc, i tots els miners competeixen per minar el següent bloc. Això suposa gastar energia computacional per cercar un nombre especial, mitjançant reiterats intents d’assaig i error. No hi ha un “càlcul” en si mateix, tot i que es descriu d’aquesta forma amb freqüència. És força bruta, i costa electricitat.
Quan es troba el nombre per al següent bloc, el miner és recompensat amb bitcoin dins d’aquest bloc. A més d’incloure les transaccions d’altres persones, cada miner realitza una transacció que diu efectivament: “La meva adreça té 6,25 bitcoin nous de trinca”. Totes les altres transaccions dins del bloc són moviments de bitcoin, no creació de bitcoin.
Aquesta recompensa és la forma com es creen nous bitcoin a cada bloc de forma regular. Donat que el miner ha trobat el nombre especial, ell/ella prova que ha realitzat la tasca informàtica, de forma que quan es passi el bloc als nodes, tots acceptaran com a vàlida aquella creació de bitcoin. Sigui que sigui el primer que faci això (en cada bloc), guanya la recompensa. Arribar el segon és infructuós. Tan bon punt hi ha guanyador, tots els altres miners comencen a treballar per guanyar el següent bloc.
Qualsevol que intenti fer trampa fracassarà, perquè no tindrà el nombre correcte. El nombre és molt difícil de trobar, però els nodes poden verificar la seva validesa de forma fàcil i ràpida.
Aquest esforç computacional NO és energia MALBARATADA. És un mecanisme de defensa. Els miners gasten aquesta energia cercant una recompensa en bitcoin. Qualsevol atacant, algú que vulgui manipular la Blockchain, haurà de competir gastant més energia que tota la potència minera mundial combinada i, potencialment, NO rebria RECOMPENSA si falla. Com més energia gasten els miners, més costós resulta atacar Bitcoin.
Tota la potència computacional minera mundial COMBINADA està protegint la integritat de tot el sistema Bitcoin. Protegeix la Blockchain per tal que ningú pugui fer modificacions en contra de les normes de Bitcoin, o robar fons.
A més d’aquesta seguretat general, existeix la seguretat personal. Quan es controla bitcoin amb una clau privada, el “control” està protegit en mantenir la teva clau segura i secreta. Si algú accedeix al a teva clau privada pot robar els teus fons, i fer-ho sense trencar les normes de Bitcoin.
Per què Bitcoin pot ésser diner?
Bitcoin pot ser diner perquè té totes les qualitats desitjables d’un bon diner. És divisible, portàtil, durable, reconeixible, transferible (mitjà d’intercanvi), mesura de valor (unitat de compte), i és fàcilment verificable. Crucialment, no depèn de l’honestedat dels humans, o d’una coordinació central, i no es pot degradar creant-ne més.
Un contraargument (que serà explorat en un futur article) és que el diner necessita un “valor intrínsec” De fet, res té cap valor intrínsec. L’argument seria millor redactat com: “Ha de tenir valor per alguna cosa que no sigui diner”. – Això tampoc és cert. El diner no necessita valor alternatiu. És un idioma. L’idioma del valor:
Comparem-ho a l’idioma anglès: el propòsit de l’anglès és “emmagatzemar” i comunicar SIGNIFICAT. L’anglès no té “significat intrínsec”. Les paraules en si mateixes no són res més que símbols abstractes o sons. La gent no parla anglès perquè cregui que hi ha res intrínsec en ell. Ho fan perquè la gent amb qui es comuniquen parlen el mateix idioma. La xarxa de persones parlant anglès va començar essent petita, i va créixer.
Per al diner de lliure mercat (no diner imposat pel govern), la gent parla l’idioma del valor amb altres humans que accepten aquest idioma. De la mateixa forma que l’anglès no necessita valor intrínsec per ser acceptat com a idioma, el diner no necessita cap valor intrínsec per ser acceptat com a idioma.
Qualsevol valor alternatiu per al diner és útil per les primeres etapes d’adopció de l’idioma. Un cop adoptat, el valor alternatiu esdevé irrellevant – podria fins i tot desaparèixer i això no importaria. Així és com l’or es va convertir en l’idioma del diner. La seva utilitat per altres finalitats és genial, però irrellevant. Van ser les seves propietats monetàries superiors i la seva relativa escassedat les que van fer créixer el seu domini com a diner de lliure mercat, no els seus usos o el seu valor alternatiu.
Ara, per primera vegada, hi ha quelcom molt millor que l’or. Només es necessita temps perquè les persones aprenguin l’idioma.
Un candidat per ser diner no només necessita tenir les propietats correctes, sinó que també necessita ser socialment acceptat, i en un lliure mercat necessita començar com el millor. En el moment que és el sistema més acceptat, no necessita ser el millor. Pot ser suficientment bo com a diner, i qualsevol nou competidor que sigui només una mica millor no pot superar-lo.
Per il·lustrar-ho amb l’exemple de l’idioma, si hi ha un nou idioma igual que l’anglès, però amb una pronunciació una mica més bonica, podem dir que és una mica millor, però l’anglès no serà superat. L’anglès seguirà essent dominant perquè ja l’és. Aquesta és la propietat de les xarxes.
En canvi, el motiu pel qual Bitcoin superarà l’or no és perquè el primer sigui una mica millor, sinó perquè és vastament millor. És probable que superi el diner dominant del lliure mercat perquè corregeix les principals debilitats de l’or.
Debilitats de l’or:
- No és fàcilment divisible per a petits pagaments
- No és fàcil de transportar (provi de portar diversos quilograms a l’estranger)
- No és digital
- La liquidació final és molt lenta i cara (entrada física)
- És costós d’emmagatzemar de forma segura
- És centralitzat
- Ha estat confiscat per governs (Ordre 6102)
Per superar moltes limitacions, es van crear monedes recolzades per or. Això va permetre les persones d’intercanviar valor de manera més portable, de petits valors i, posteriorment, de forma digital, però va introduir noves limitacions – Tercers de confiança. Bitcoin supera els defectes de l’or, sense un tercer de confiança. Això és realment sorprenent.
D’ençà que el president Nixon va eliminar completament el recolzament del dòlar estatunidenc per or el 1971, el dòlar es va convertir en diner, no en moneda. Diner fàcil, no diner dur. No és diner sòlid.
Ara tenim múltiples monedes de paper del govern recolzades pel no res – podem concloure que l’or va fallar. Si el món impossiblement tornar al patró or, pot succeir exactament el mateix. Necessitem una solució millor, i aquí n’hi ha una. Però és poc probable que els governs adoptin Bitcoin voluntàriament (tot i que és possible). En canvi, tal i com ho va expressar el famós Economista Austríac, ara com a cita ben coneguda als cercles de Bitcoin:
“No crec que tornem a tenir un doner bo de nou abans que traiem aquest assumpte de les mans del govern, és a dir, no podrem treure-li al govern de les mans violentament, tot el que podem fer és d’alguna forma indirecta i astuta presentar quelcom que no puguin detenir” – Friedrich Hayek el 1984
Fins i tot encara que és molt millor que l’or, Bitcoin no podrà ser diner fins que no sigui acceptat per molta gent com a diner. Això suposa molt de temps desenvolupar-ho. Gairebé tothom al món no necessita POSSEIR alguna cosa perquè sigui diner, però gairebé tothom necessita DESITJAR-LO. Aquest és l’últim obstacle per Bitcoin.
Per què Bitcoin és important?
Bitcoin és important perquè no tenim diner de lliure mercat. El nostre diner és creat i controlat per governs i bancs centrals, i aquest control els permet a ells extreure temps humà (estalvis) de nosaltres sense la nostra aprovació – a través de l’emissió de moneda. Això és un desastre humanitari, i per saber-ne més d’aquesta injustícia al llarg de la història de la humanitat, l’animo a llegir l’article increïblement ben escrit de Robert Breedlove, “Masters and Slaves of Money” (Mestres i Esclaus del Diner).
Hi ha molts motius pels quals Bitcoin és important, però aquesta és per molt la més rellevant. Hi ha qui s’imagina (jo inclòs) que un món amb diner de lliure mercat i bancs centrals eradicats serà un món de pau i prosperitat. Aquest és el somni.
Diner de lliure mercat vs troc
En un mercat lliure, finalment hi haurà un sol diner. Si hi ha diversos diners, això només afegeix fricció i s’inclina cap al troc. El diner resol el problema del troc. Si el diner de lliure mercat funciona, el troc finalment desapareixerà. Tingues present que la majoria dels països tenen diner del govern, que és requerit per llei, per emprar-lo a intercanvis, signar contractes i pagar imposts. No és diner de lliure mercat, i per això poden existir-ne molts, i també perquè les divises són necessàries per al comerç internacional.
Emmagatzemant una gran quantitat de riquesa, un individu té un incentiu per emmagatzemar-la en el diner que és més acceptat – no el segon més acceptat. Aquesta pressió dóna com a resultat que el diner principal absorbeixi totes les reserves inferiors de riquesa. Però això pren temps.
Resum
Espero que això pugui ajudar-te a entendre què és Bitcoin realment, i perquè no és només una fitxa sense valor “recolzada pel no res” que els governs poden aturar fàcilment. Aquesta és una primera impressió natural, però a mesura que vagis rascant la superfície, te n’adonaràs de que és quelcom impressionant. En futurs articles escriuré sobre les típiques objeccions de la gent (i n’hi ha moltes), i la meva resposta a les mateixes. També escriure sobre les preocupacions que sorgeixen després d’entendre Bitcoin durant un temps – també tenen excel·lents arguments en contra.
Aquest article ha estat “no massa tècnic” per disseny. Quan estiguis preparat pel següent pas en la comprensió tècnica, et recomano encaridament aquesta magnífica conferència d’Andreas Antonopoulos. No hi ha res de semblant.
Per una comprensió més profunda de Bitcoin en general, consulta el syllabus (pla d’estudi) que he creat, i diversos altres articles educatius al meu blog.
També sóc disponible per respondre preguntes i ser contactat a Twitter – @parman_the.
traduït per @BitcoinEnCatala
On-chain or Lightning